Aquest estiu no perdem el rumb - Editorial juliol
Data: 12/07/2021
Sí, però no. Agafo l’avió, però m’haig de fer la prova. Vaig al teatre i hi ha aforament. Entro a la botiga, però mantinc la distància social...La brúixola pandèmica sembla estar marcant el nord, cap a la suposada “normalitat”, però l’agulla de tant en tant també tremola i llavors perdem el rumb. Fa més d’1 any i mig que tot va saltar pels aires i hem estat molts mesos amb restriccions que ens han canviat la manera d’afrontar el dia a dia. La pandèmia ens ha obligat a parar i a viure en un ambient d’incertesa absoluta. Es podrà viatjar? Tindrem el passaport Covid? Començarem el nou curs sense mascareta?
Fa setmanes que el PROCICAT ha flexibilitzat les mesures i amb l’arribada de l’estiu i el temps lliure la sensació de “normalitat” s’ha fet més latent. És veritat que cada vegada hi som més a prop, però la impaciència i les presses ens poden jugar a la contra. La situació viscuda aquestes últimes setmanes amb els brots de contagis entre la gent jove ens ha de fer reflexionar. El que és fàcil és culpar el jovent, col•lectiu molt estigmatitzat al llarg de la pandèmia. Però que fàcil és veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els nostres!
Entrar a la nova era de la “postpandèmia” no serà fàcil, haurem de seguir sent cautelosos i prudents. Tothom té ganes d’agafar la maleta i marxar, de quedar-se fins tard amb la colla, d’anar sense mascareta amb tranquil•litat, de ballar a les festes majors fent pinya... I arribarà. Però de moment ens toca, encara, seguir a mig gas. Per nosaltres, pels col•lectius més vulnerables, per la gent gran, pels sanitaris, pel sector cultural, pel comercial... Per responsabilitat i per tota la gent que s’ha quedat enrere. Cada dia que passa és un dia menys, ho tenim més a prop. Ànim i força. Bon estiu!
La Taula de Redacció
Data: 12/07/2021
El poder de controlar la comunicació - Editorial juny 2021
Un dels fonaments en què es basa la democràcia és en l’existència de pluralitat en l’accés a la informació, en la seva veracitat i en la contraposició d’opinions i de visions alternatives. Hem de poder calibrar i discernir les diferents arestes d’una determinada realitat per tal de poder formar el nostre criteri. En la cosa pública, és essencial poder tenir accés a un contrast prou clar i diàfan per a fer la tria més adient al nostre criteri i al nostre interès, a l’hora de valorar la tasca que desenvolupen els agents polítics.
Tota comunitat necessita d’eines comunicatives per a estar informada i que li permetin exercir el seu dret a l’elecció política. A Sant Just, l’existència de La Vall de Verç com a mitjà plural i obert no és prou potent per a compensar l’enorme pes que tenen els mitjans públics municipals en el panorama informatiu local. La comunicació mai no és neutra, vingui d’on vingui, és cert. N’hi ha que es fa amb l’altruista voluntat de servei, com és el nostre cas. I n’hi ha que es fa com a eina de poder que persegueix la seva perpetuació. A La Vall de Verç ens sentim un mitjà al servei de la nostra comunitat, i per tant un mitjà públic, sota el paraigua d’una entitat sense ànim de lucre com és l’Ateneu.
(vegeu la continuació a l'edició)
EDITORIAL 461
Sant Jordi, a cop de llança vol matar el Covid 19. L’animal és ferotge. És un maleït avatar invisible que saliva ufanós contaminant els humans que viuen abraçats, feliços de compartir cultura, societat i treball.
Fa just un any, Sant Jordi va perdre, incapaç de reduir l’animal pandèmic. Però vet ho aquí que el vaccí ha provocat que els ciutadans es retrobessin amb la Diada. Sí, el llibre, que ha estat el gran antídot de la resiliència. Llibres; nets i purs, lliures i virtuosos. Llibres que han plogut com a antigen damunt la terra eixorca anestesiada per la pandèmia. El mannà dels llibres ha tornat, a les paradetes degudament higienitzades, a les presentacions de novetats pels quatre punts cardinals de la nostra nació, Sant Jordi s’ha revoltat fent possible allò que fa un any semblava impossible: presentar autors signant novetats editorials amb gran acollida.
En el marc de la modesta proporcionalitat, el Sant Just literari disposa d’un estol d’autors que en la intimitat familiar han sabut capgirar la desfeta de la pandèmia. El lector trobarà en l’edició de maig, el reportatge de la presentació dels títols locals. La creació, com a fruita madura de proximitat, que té el valor afegit de l’autor o autora que gaudeix explicant, generant, recordant coses i fets del poble i per al poble.
Esperem que l’any vinent Sant Jordi continuï animant la gent que té coses a dir. Segons Josep M. Espinàs: “Les riqueses barates són aquells plaers que proporciona la bellesa propera, a l’abast de la mà sense grans despeses però que per quotidiana o propera roman invisible si no es va al seu encontre”. És a dir, entreu a les llibreries tot l’any i no només per la diada de Sant Jordi. És el plaer de la bellesa propera...de proximitat.
Any nou ... disseny nou!
Comencem l'any 2021 amb nova imatge: nou disseny i nou logotip!
A l'inici d'any toca fer més que mai la llista de bons propòsits, que aquest cop voldrà dir començar de cap i de nou moltes coses.
A La Vall de Verç això s'ha traduït en el repte de proposar-vos als lectors i lectores un disseny nou... Aire fresc. Ho hem fet de la mà del dissenyador gràfic santjustenc Quim Trias, que ha pensat en el nou disseny de forma integral: logotip, portada, contraportada i maquetació de les pàgines interiors.
En Joaquim fa anys que és subscriptor de la revista i es va oferir a col•laborar per a millorar els aspectes gràfics de La Vall de Verç. “Vaig pensar que li convindria una millora en aquest sentit”, diu el Quim.
El dissenyador ha apostat per un model senzill però amb prou personalitat per reconèixer la revista a simple vista, solucionant la complexa convivència que hi havia entre la fotografia de fons de la portada amb els titulars i la capçalera, que ara ja queden integrats en la franja de color.
“L'objectiu era fer una revista més clara i atractiva, amb més ritme i procurant que convidés a ser més llegida”, explica.
L'antic disseny ens ha estat acompanyant els últims 4 anys, des del maig de 2016. Abans d'aquesta efemèride, l'antepenúltim disseny va marcar l'estil de la publicació durant 13 anys, des de 2003.... El període sense canvis més llarg.
Esperem que us agradi!
A l'inici d'any toca fer més que mai la llista de bons propòsits, que aquest cop voldrà dir començar de cap i de nou moltes coses.
A La Vall de Verç això s'ha traduït en el repte de proposar-vos als lectors i lectores un disseny nou... Aire fresc. Ho hem fet de la mà del dissenyador gràfic santjustenc Quim Trias, que ha pensat en el nou disseny de forma integral: logotip, portada, contraportada i maquetació de les pàgines interiors.
En Joaquim fa anys que és subscriptor de la revista i es va oferir a col•laborar per a millorar els aspectes gràfics de La Vall de Verç. “Vaig pensar que li convindria una millora en aquest sentit”, diu el Quim.
El dissenyador ha apostat per un model senzill però amb prou personalitat per reconèixer la revista a simple vista, solucionant la complexa convivència que hi havia entre la fotografia de fons de la portada amb els titulars i la capçalera, que ara ja queden integrats en la franja de color.
“L'objectiu era fer una revista més clara i atractiva, amb més ritme i procurant que convidés a ser més llegida”, explica.
L'antic disseny ens ha estat acompanyant els últims 4 anys, des del maig de 2016. Abans d'aquesta efemèride, l'antepenúltim disseny va marcar l'estil de la publicació durant 13 anys, des de 2003.... El període sense canvis més llarg.
Esperem que us agradi!
Taula de Redacció
La Vall de Verç
La Vall de Verç
